FESTA MAJOR 2014

ELS DOCUMENTS DEL CELH - MAIG 2014

El document que aportem aquest mes és especialment dur i doloròs, però més necessari que mai. Ens mostren com les forces militars franquistes que ocupaven l’Hospitalet des del gener del 1939 van fer una tasca repressiva cruel i poc coneguda. Com veurem, es dedicaven a sortir per la nit, fent “patrullas o razias” i detenien a qui els semblava i després els assassinaven amb el vell mètode de la “llei de fugues”.

Hem trobat una fotocòpia del document entre la documentació que va obtenir Carles Santacana per fer el seu llibre Victoriosos i derrotats. El franquisme a l’Hospitalet 1939-1951, editat l’any 1994 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tot sembla indicar que era una carta rebuda per l’Ajuntament i que la va obtenir a l’Arxiu local. Tanmateix, no fa cap esment d’aquest episodi en la seva obra.

Prenem el compromís de continuar la recerca d’aquest fet, i d’intentar confirmar-ho. La vida de deu homes, cinc de Santa Eulàlia i cinc de Collblanc-Torrassa, s’ho val. I potser no foren els únics.

"Jefatura Superior de Policía de Barcelona y su Provincia.

Comisaría de Hospitalet.

Cúmpleme manifestar a V. E., que de investigaciones practicadas por los agentes de esta Plantilla a las órdenes del que tiene el honor de suscribir, en la noche última y obedeciendo órdenes del Iltmo. Señor Comandante Militar de esta Plaza, los soldados de nuestro invicto Caudillo pertenecientes a la bandera de Oviedo nº 1, practicando servicio de patrullas y razias contra la gente maleante, al pasar en la barriada de Santa Eulalia, detuvieron a varios individuos y al tratar de conducirlos a la Comandancia de esta Ciudad, cinco de ellos pretendieron darse a la fuga, haciendo dicha fuerza, fuego contra ellos, resultando los cinco muertos, fuerzas de la misma bandera y prestando los mismos servicios detuvieron en la Torrasa a varios individuos y al intentar huir también cinco de ellos la fuerza citada disparó contra ellos también matándolos, cuyos cadáveres se encuentran en el Depósito Judicial del Cementerio de esta Ciudad.

Dios guarde a V. E. muchos años

Hospitalet 6 de mayo de 1939.

Año de la Victoria

El Inspector Jefe

Manuel Porch (?)

Excmo. Señor Alcalde de esta Ciudad

Los hechos ocurrieron en la madrugada de hoy."

CASA PAIRAL "CAN COLOM"

Torre de la Bordeta (1913). Josep Salvany i Blanch. 

Fons  fotogràfic, Biblioteca de Catalunya.

Can Colom (1973) 

La masia en ruïnes davant el temple de Sant Isidre. Gaspar Coll Soler (Abril 1986)

Can Colom a l’any 1993. A la dreta es por observar l’ermita

Vista general de l’ edifici (Abril 1996) A l’esquerra els arcs apuntalats.

Can Colom és una masia protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Antiga casa senyorívola (“El Far”. 7 febrer 1997. Foto)   construïda entre els segles XVIII i XIX, aquesta masia d'estil neogòtic està situada al carrer Martí Codolar, 2-4 (Aprestadora, 2; Riera Blanca, 204 b),  davant l’església de Sant Isidre Llaurador, a la banda occidental del barri de Santa Eulàlia de Provençana, tot just a tocar la Riera Blanca, carrer frontera entre l’Hospitalet i Barcelona.

A mes del seu nom oficial, ha estat anomenada popularment amb altres apel·latius, com “Torre de la Bordeta” (1913), el “Palau de Cultura” i la “Casona dels Arcs”.

Protegida pel “Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet (Tex refós 2001)”, malgrat el seu estat força deteriorat a tombants segle XXI, aquesta antiga casa pairal representava una tipologia que calia preservar i protegir en l’esmentat catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Hospitalet, requerint per això un pla d’actuació urgent.

L’edifici original de la masia és una construcció típica de les zones agrícoles on vivien els pagesos de l'època. Constava de tres cossos (cossies de 3-4 m) i planta quadrada amb teulada a doble vessant, amb nau posterior (celler) i pati cobert per un terrat sostingut amb pilastres de fosa i il•luminació zenital en la meitat de l'edifici. A mes de tenir les estàncies pròpies d’una masia pairal clàssica, posteriorment, se li van afegir dos cossos laterals, un per fer una capella (a la dreta) i un altre per fer un porxo porticat (a l’esquerra), tots dos elements d’inspiració neogòtic-eclèctic amb falses pilastres.

Dibuix a mà alçada de la planta baixa i el primer pis. PEPPA Fitxa núm. 56

La seva façana era revocada i tenia característiques interiors originals (bigues, voltes, etc.). La seva estructura era de parets de 50 centímetres d’ample, coberta a dos aigües. La torre hi era asimètricament col·locada. Disposava d’un pati amb entrada pel carrer de l’Aprestadora, tancat per una porta de foneria entre on pilars amb adorns ceràmics.

Del parc que l'envoltava -arbrat interior i diverses figueres- i que arribava fins al carrer Buenos Aires (com es pot confirmar en veure el planell de l’Hospitalet Deltaic de 1927), només n'ha quedat el testimoni de les palmeres que hi ha a frec de la masia, i algun altre arbre.

Construïda com a segona residència de la família Colom, que ja en tenia d’altres en diversos indrets de Catalunya i que residia habitualment a Barcelona.

Segons l’historiador pratenc, Jaume Codina, aquesta branca dels Colom hospitalencs que varen fer construir la masia a Provençana al traslladar-se a la nostra ciutat pels volts del final segle XVIII, pertanyen a la saga dels Colom santboians, una de les columnes familiars que varen conformar el primer nucli social de Sant Boi del Llobregat i que ha tingut una presència constant al llarg de la seva història, segons es dedueix del recull d’una relació seriada dels contractes matrimonials en que surten membres d’aquesta família Colom per donar constància absoluta d’aquesta presència continuada en aquesta vila.

Aquests Colom varen emparentar amb els Martí-Codolar (propietaris de la coneguda Granja Vella, una finca residencial i agrícola del districte Horta-Guinardó de Barcelona) i, pot ser per això, que l’Ajuntament de l’Hospitalet poses aquest nom al carrer on està residenciada la masia.

L'any 1828 la Granja Vella va passar a ser propietat d'Isidre Inglada i Marquès, que portà la finca al seu esplendor i la transformà en un lloc aristocràtic. L'any 1852, quan Joaquim Martí i Codolar es va convertit en hereu de la finca, va construir-hi els jardins i la gran bassa quadrada. L'any 1865 mor Martí i la seva dona i fill Lluís Martí-Codolar construeixen pavellons i jardins i creen el primer zoo de Barcelona, que l'any 1892 compra l'ajuntament, amb el que s'inicia el zoo barceloní.

Fa uns anys, quan el Sr. Ferran Liesa Esteban va ser Director de l’Aula de Cultura de Santa Eulàlia, va entrevistar-se amb una senyora descendent de la família i ella va oferir entregar al consistori peces de l’aixovar (fotos, monedes, pendons, etc.) de la masia en qüestió a canvi de que es poses al carrer el nom del seu pare.

A l’esmentat edifici, ubicat aleshores en el nº 2 del carrer de la Aprestadora, fou instal•lat en març de 1924 un col·legi amb l’ampul·lós nom de “Palacio de Cultura” que va funcionar allà fins que vuit anys després (1932), també en març, fou traslladat al nº 86 de la barcelonina Travessera de Dalt (front a San Josep de la Muntanya), canviant posteriorment, varies vegades, d’ubicació dins la Ciutat Comtal. 

Els directors eren els senyors Enric Eras Puig (1886-1941), professor i Leopoldo Lomba Álvarez, advocat, cap local de la “Unión Patriótica” del districte de Hospitalet del Llobregat i regidor tinent d’alcalde de l’Ajuntament.

Posteriorment, amb el trasllat del Palau de Cultura, les instal·lacions van ser arrendades a una família que la va ocupar per a utilitzar-les amb diversos usos industrials, inclús una fusteria (la planta baixa s'havia convertit en taller i la capella neogòtica en magatzem). El magatzem de fusta tenia l'entrada per la Riera Blanca i estava just al costat de la paret que rodejava aquesta casa. Al començar el carrer Aprestadora hi havia una petita porta per la qual, algunes vegades, sortia o entrava una senyora gran, segurament Na Mercè Albiach (96 anys en 2011), l’última dona que va viure a l’edifici.

Vista general de l’edifici (Abril 1996) – PEPPA Fitxa núm. 56

Ben entrats els anys noranta, quan ja presentava un avançat estat de deteriorament, la masia va d’haver estat apuntalada en diversos llocs, per exemple en el arcs.

Protegida, com s’ha dit, pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet, Can Colom va passar a tenir, en l’any 1997, la consideració d’equipament municipal com a compensació en el PERI de Martí-Codolar en una negociació amb la aleshores propietària dels solars, una empresa privada. La masia hauria d’haver estat rehabilitada per l'Ajuntament dintre del PERI esmentat, però el dia 5 de juny de 2003 l’Ajuntament va signar un acord amb la Conselleria de Justícia de la Generalitat (que aportaria un màxim d’un milió d’euros) per tal de que fos restaurada dins de les actuacions previstes al projecte de la Ciutat de la Justícia -al terrenys que ocupava l’antiga caserna de Lepant-, però les obres no es van iniciar fins 5 anys més tard, quan la Ciutat Judicial ja estava en funcionament.

Inici dels treballs de rehabilitació - “L’Hospitalet” 13 maig 2008

Can Colom va ser objecte d’una rehabilitació integral. La primera actuació va ser duta a terme l’any 2000, quan es van desmuntar les columnes i es van salvaguardar a l’interior de la masia. En 2008 es van iniciar definitivament els treballs integrals de recuperació. Van consistir en la reestructuració de l’edifici (no mes es van conservar l’estructura i els murs exteriors) i el condicionament interior, enderrocant totes les parets internes i construint-ne unes de noves per adaptar els espais a les noves normes urbanístiques. Posteriorment, es va urbanitzar i enjardinat l’entorn de la masia, recuperant-se 6.000 metres quadrats d’espais verds. La superfície de la masia es de 975 metres quadrats, construïts en una planta baixa, tres pisos i un terrat, amb una superfície útil total, tot plegat, de 750 metres quadrats.

El pressupost total de la intervenció va superar els 3,3 milions d’euros. La responsable del projecte de rehabilitació de Can Colom (2010) ha estat l’arquitecta barcelonina Meritxell Inaraja i Genís.

A mitjans de 2010 es varen finalitzar les obres i actualment es la seu del Programa Municipal per a la Dona, acollint el Centre d’Atenció a la Dona (CAID). A la planta baixa s’ha habilitat un vestíbul on es munten exposicions, el fons de documentació obert a tota la ciutadania i una sala d’actes per a 30 persones a l’antiga capella. A la primera planta hi ha despatxos per a l’atenció assistencial, i a la segona planta, dues sales diàfanes per fer tallers i formació.

EXPOSICIÓ "EL CANAL DE LA INFANTA: UN PATRIMONI EN PERILL"

ELS DOCUMENTS DEL CELH. FEBRER 2014

El document d’aquest mes és un plànol, publicat en un extraordinari llibre, del qual treiem, a més, la majoria de les dades que aportem. Es tracta de COPEM-IES Santa Eulàlia 1958-2008. Cinquanta anys d’història, cinquanta anys de vida. Aquesta obra, escrita per la professora de l’institut Pilar Salvatella amb la decisiva intervenció de dues alumnes, Laia Núñez i Beatriz Rogel, que van fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre aquest tema. El Centre d’Estudis de l’Hospitalet va fer la seva petita contribució amb l’ajuda a aquestes dues alumnes, com a molts i moltes d’altres que cada any ens la demanen.

La primera iniciativa de construir un centre educatiu en el lloc on hi ha el COPEM és de l’any 1927, quan l’alcalde de la Dictadura de Primo de Rivera va comprar els terrenys amb la intenció de fer-hi un mercat, una plaça i una escola per al barri, que tenia gairebé 6 mil habitants. Com la majoria de les empreses de Tomás Giménez, tot va quedar a mitges per falta de diners. L’ajuntament republicà va heretar els deutes de l’etapa Giménez i de mica en mica va fer realitat alguns dels projectes anteriors i alguns altres de nous, en funció de les necessitats de la població. Per exemple, el mercat sí fou construït, i finalment inaugurat el juliol de 1935.

http://www.l-h.cat/gdocs/d4908309.pdf

D’escoles s’en van fer algunes. Com és conegut, la República i la Generalitat van fer un gran esforç en aquest camp. Al Centre es va enllestir l’escola Rossend Arús, al vell edifici de Can Bori

http://www.l-h.cat/gdocs/d4181530.pdf

i a Santa Eulàlia, es va fer l’Escola Francesc Macià, un modern edifici dissenyat per l’aleshores arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, inaugurada el novembre de 1934.

http://provenzana.blogspot.com.es/search?q=GRUP+ESCOLAR

A més, en aquella època es tenia una concepció àmplia i moderna de l’educació, com mostren les colònies d’estiu, a les que anaven nois i noies que fins aquell moment no sabien què significava l’estiueig.

http://www.l-h.cat/gdocs/d6606677.pdf

Perdoneu aquesta digressió, però en aquests dies que recordem el 75è aniversari de la fi de la República i de la Generalitat republicana, no puc deixar d’esmentar aquests fets.

  

La Guerra va impedir que es portessin a terme la resta de projectes, inclosa l’escola de la plaça del mercat de Santa Eulàlia. Tanmateix, l’any 1941 trobem un primer projecte d’edifici per aquest ús, signat pel nou arquitecte municipal, Manuel Puig i Janer, i que era molt semblant, des del punt de vista formal, a la propera escola Francesc Macià, que en aquest moment es deia Calvo Sotelo.

El franquisme no tenia tant d’entusiasme per la construcció d’escoles, i va trigar un mica en tirar endavant la iniciativa. L’any 1953, Puig i Janer presentava uns altres plànols, que foren aprovats, i la nova escola d’ensenyament primari fou inaugurada en novembre de 1954. L’edifici és l’actual. Bé, en realitat, part de l’actual, perquè des del començament es van plantejar reformes i ampliacions.

De fet, el document que presentem és el de la primera d’aquestes reformes que es van fer. Es tracta del plànol que es va enviar al Ministerio de Educación, al capdavant del qual hi havia Joaquín Ruiz-Jiménez, per demanar permís per encabir un institut d’ensenyament mitjà a l’edifici ja existent, destinat a escola de primària, com hem vist. La data del plànol és juny de 1958, i el nou institut, el primer de la ciutat, fou aprovat pel ministre Jesús Rubio (Ruiz-Jiménez havia estat destituït arran de les mobilitzacions universitàries de 1956) i inaugurat l’octubre d’aquell any.

Amb aquest petit article hem volgut divulgar com va ser la creació del COPEM (sobre aquest nom i el seu significat ja escriurem en el futur) i també volem insistir i demostrar que mai no ha estat una presó.

ELS DOCUMENTS DEL CELH. ABRIL 2014.

El document d’aquest mes és el fragment d’una transcripció d’una entrevista que tenim en el nostre centre de documentació sobre les festes majors. En el full, a més del text, l’única dada que aporta és “Entrevista a Pere R. Primavera 1987.” És molt probable que es tracti d’una entrevista de les que es conserven en l’Arxiu Municipal.

És una veu dels anys trenta, que ens confirma més o menys el que ja sabíem en relació a la festa major, i que en Juan Manuel Fernández ja havia exposat en aquest mateix bloc:

http://provenzana.blogspot.com.es/2011/05/la-festa-major-de-santa-eulalia-i_14.html

Us deixem amb una descripció fantàstica, viscuda, de la festa del barri, abans de la Guerra, i de retruc, un repàs a la seva situació social i política.

“Abans de la Guerra, a Santa Eulàlia es feien dos envelats per la Festa Major, el dels pobres i els dels rics.

El dels pobres el feien els del Partit Radical, que tenia la seva seu social enfront del Cinema Victòria. Allà hi havia la casa "Martiró" on hi havien billars i cafè. Aquests organitzaven l'envelat que es feia en els camps dels voltants.

L'envelat dels rics l'organitzaven els de la "Lliga", que eren els escombriaires, els grans industrials i els terratinents.

Els actes dels dos eren semblants, però la diferència era la qüestió social, els uns portaven trejes més senzills i els altres anaven mudats de gala perquè corrien més els diners.

De totes maneres no es divertien tant com nosaltres, el nostre ambient era més casolà, més franc. Fèiem molts actes al carrer. Molts cops els nois dels rics es passaven al nostre envelat perquè hi havia l'ambient més distés i més noies.

A la mitja part de l'envelat tots anàvem a Cal Tòfol a fer el resopó. Acostumàvem a prendre xocolata desfeta cap allà les dues de la nit. Els pobres, però, no ho fèiem cada dia sinó només quan ens arribaven els cèntims, així que els altres dies anàvem per les cases o als bars del voltant."

Com hem pogut veure, la divisió era clara, els pobres i els rics (escombriaires i grans propietaris). Els pobres es movien per l’envelat del Partit Radical, present al barri des de la primera dècada del segle, amb una entitat clau, la Unió Hortènsia. Els rics hi eren a La Lliga de Catalunya (antiga Lliga Regionalista). I els republicans catalanistes, sobretot d’ERC?, i els anarquistes, sobretot de la CNT? Tot i ser la força política i social, respectivament, més importants al barri es veu que no feien envelat, per manca de tradició o perquè no s’adeia als seus principis.

Esperem que us hagi agradat.

Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

ELS DOCUMENTS DEL CELH. MARÇ 2014.

El document d’aquest mes és el capítol d’un llibre, que és una obra extraordinària sobre la història local i de tota l’àrea metropolitana de Barcelona: El cinturón rojinegro: radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona 1918-1930. Aquesta obra recull un seguit d’estudis sobre la classe obrera de l’entorn Barcelona realitzats per diferents autors, com  ara Dolors Marín, Pere Gabriel, Susanna Tavera, etc…

L’article que ens interessa és “Las diferentes movilidades de un municipio suburbano. Hospitalet y el censo obrero de 1923”, fet per l’hospitalenc Carles Enrech i per un dels coordinadors del volum, José Luis Oyón. A partir de les dades del cens obrer realitzat l’any 1923, aquests historiadors analitzen la mobilitat dels treballadors i treballadores discriminant per sectors, edats, gèneres i també per barris. Fan diversos esments a Santa Eulàlia, tant per ser el nucli industrial més important de l’Hospitalet en aquell moment, com per ser un nucli de residència obrera cada vegada més gran.

Us deixem amb l’enllaç a aquest article i us recomanem la seva lectura, i també de la resta d’articles del llibre.

http://books.google.es/books?id=fO7N_X7-3g8C&pg=PA101&dq=oyon+enrech&hl=es&sa=X&ei=SYkTU-XrAYuY1AX5sIEQ&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=oyon%20enrech&f=false

Centre d’Estudis de l’Hospitalet.