ELS DOCUMENTS DEL CELH. MARÇ 2014.

El document d’aquest mes és el capítol d’un llibre, que és una obra extraordinària sobre la història local i de tota l’àrea metropolitana de Barcelona: El cinturón rojinegro: radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona 1918-1930. Aquesta obra recull un seguit d’estudis sobre la classe obrera de l’entorn Barcelona realitzats per diferents autors, com  ara Dolors Marín, Pere Gabriel, Susanna Tavera, etc…

L’article que ens interessa és “Las diferentes movilidades de un municipio suburbano. Hospitalet y el censo obrero de 1923”, fet per l’hospitalenc Carles Enrech i per un dels coordinadors del volum, José Luis Oyón. A partir de les dades del cens obrer realitzat l’any 1923, aquests historiadors analitzen la mobilitat dels treballadors i treballadores discriminant per sectors, edats, gèneres i també per barris. Fan diversos esments a Santa Eulàlia, tant per ser el nucli industrial més important de l’Hospitalet en aquell moment, com per ser un nucli de residència obrera cada vegada més gran.

Us deixem amb l’enllaç a aquest article i us recomanem la seva lectura, i també de la resta d’articles del llibre.

http://books.google.es/books?id=fO7N_X7-3g8C&pg=PA101&dq=oyon+enrech&hl=es&sa=X&ei=SYkTU-XrAYuY1AX5sIEQ&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=oyon%20enrech&f=false

Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

EL CANAL DE LA INFANTA: UN PATRIMONI EN PERILL

La tarda d’ahir, 6 de febrer de 2014, es va inaugurar al CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA la exposició batejada amb el nom que encapçala aquesta entrada de blog.

La mostra ha estat organitzada i realitzada per un grup promotor composat per membres de les entitats hospitalenques “CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET”, “ARXIU HISTÒRIC DE SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA”, PLATAFORMA CÍVICA “PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA” y “ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (PERSEU)” interessades en la protecció, conservació i divulgació del patrimoni històric de la nostra Ciutat i de la comarca natural a la qual pertanyem: EL BAIX LLOBREGAT.

L’acte es va celebrar en el marc d’un dels dijous en els que el “GRUP DE DONES DE SANTA EULÀLIA” organitza durant el curs com una de les seves activitats mes interesants ─dins de les moltes que realitzen al llarg de l’any─ qual es la difusió entre les seves sòcies dels temes mes punyents de l’actualitat informativa i cultural.

La inauguració es va obrir amb una conferencia dictada per Ireneu Castillo, president de PERSEU i coordinador de PROTEGIM, que era acompanyat a la taula per Genis Pascual, membre de la Junta Directiva del CEL’H, senyors que van se presentats en la benvinguda que la presidenta del Grup de Dones, Sra. María Clemente, va donar a tots els invitats presents.

El Sr. Castillo ens va delitar (acompanyant-se per la projecció visual d’un extens recull de fotografies i dades referides al tema, realitzat per ell mateix) amb una acurada explicació històrica sobre els antecedents, la construcció, l’explotació i vida del canal, la seva decadència i els esforços, des de fa un temps, s’estan esmerçant des de el voluntariat de la Comarca per a que es reconegui la importància cabdal que el “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón” ha tingut com embranzida pel desenvolupament de l’àrea geogràfica de la riba esquerra del riu Llobregat durant els dos darrers segles.      

En acabar la intervenció de l’orador, es van succeir una sèrie d’intervencions per part d’algunes de les persones assistents a l’acte (una norantena) referides a matèries relacionats amb el Canal.

L’acte es va tancar amb la visita al quadres que contenien fotografies i dades ─concernides amb el tema─  desplegats a la sala d’exposicions. Val a dir que posteriorment, i durant molta estona, es van formar espontàniament en torn als quadres petits grups de persones explicant als organitzadors de la mostra interesants anècdotes i vivències relacionades amb la infraestructura homenatjada.

Volem agrair molt sincerament a la Direcció i als funcionaris del CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA l’ajut, el recolzament i les múltiples atencions que ens ha dedicat durant el muntatge de la mostra i la celebració de la conferència de inauguració.   

 

L’exposició romandrà oberta i visitable (de 9 a 14 i de 16 a 21) fins al dia 18 de febrer de 2014.

CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA. Carrer de Santa Eulàlia, 60 (plaça interior)

                                                                                                               

ELS DOCUMENTS DEL CELH GENER 2014

 

Encetem un nou any amb un document molt antic, en concret del 9 de maig de 1449. El podem trobar a la pàgina 339 del primer volum de Els pagesos de Provençana (984-1807), la gran obra de Jaume Codina sobre la història de l’Hospitalet.

 

Es tracta del fragment inicial d’un escrit d’una part dels habitants de Provençana, en concret de la Pobla del Hospital, dirigit al bisbe. Amb aquesta carta, demanaven el trastall de la parròquia de l’església de Santa Eulàlia de Provençana a la que s’estava construint al seu nucli de població, el que avui coneixem com Centre o Vila Vella.

 

Com ja hem comentat més d’una vegada en aquest bloc, l’església de Santa Eulàlia de Provençana no va reeixir com a element aglutinador d’un poble. Entre la seva consagració, l’any 1101 (esdeveniment que va merèixer un altre article http://www.provenzana.blogspot.com.es/2011/02/els-documents-del-celh-ii.html) i el segle XV, no va aconseguir atraure un conjunt de famílies al seu voltant. Per què? No ho sabem. Potser la proximitat de Barcelona feia que no calgués viure a recer d’una sagrera per gaudir d’una certa seguretat.

 

Tanmateix, l’Hospital de la Torre Blanca i el posterior Hospitalet sí que van generar una concentració de cases a partir del segle XII. Finalment, al llarg del segle XV podem dir que el centre de gravetat de Provençana va passar al nucli, o poble del Hospitalet. I és per això que ens diem hospitalencs i no provençanencs i que l’ajuntament hi és en un banda del terme municipal, que gairebé que ja el posen a Cornellà.

 

L’església de Santa Eulàlia de Provençana va començar una decadència que va arribar a l’extrem en la primera meitat del segle XIX, un altre aspecte que també vam tractar (http://www.provenzana.blogspot.com.es/2012/02/els-documents-del-celh-febrer-2012.html)

 

El document diu així:

“A la Reverència de vós, honorable mossèn lo vicari del Reverent senyor bisbe de barchinona, exponen humilment los parroquians de la església de sancta Eulàlia de prohensana o major part de aquells: Que com la dita església sia stada novament per los dits parroquians fundada e en part construïda e hedificada la obra de aquella,  contínuament se proceesque e’s contínua en la poble del spitalet, per ço com la església vella ere e és separada de loch poblat e de les cases dels dits parroquians o major pat de aquells, de què’s seguia er mal visitada e tenguda aprop per los dits parroquians, que per la distància del loch y podien totes vegades que degueren anar a la dita església; e seguie’s que rates, cerps e luerts destruuïen e devoraven los altars, retaules, vestiments e tot lo qui en aquella és: e per ço hage convengut mudar lo cors de Jhesu-xrist en la dita ecclésia nova, la qual és en loch degut e convinent començada e en part hedificada; e sia, donchs, degut e convinent per los dits esguarts mudar los dits vestiments e cubertós de altars e les campanes que en aquella són, affí que lo Office divinal sia a lahor de déu pus solepnement celebrat e los dits parroquians hagen major avinentesa de entrevenar en los dits divinals officis  (…)”

En resum, un grup de parroquians, que diuen ser la majoria (amb tota seguretat amb raó) demanen desmantellar l’església de Santa Eulàlia de Provençana i traslladar des de les campanes fins a tots els objectes de culte a la nova església que s’estan canstruint, al lloc on ara hi ha l’església del barri Centre. L’argument és clar: l’esglèsia vella és lluny, no hi van i (aquí potser exageren) fins i tot les bestioles destrueixen l’interior del temple. El juliol d’aquell 1449, el vicari general accedeix a fer el canvi. Santa Eulàlia de Provençana ja no podrà ser el centre d’un poble.

Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

 

 

 

BONES FESTES

FEM BARRI: LA MARATÓ 2013

 

GRESCA SOLIDÀRIA

ELS DOCUMENTS DEL CELH. Desembre 2013.

El document d’aquest mes torna a ser referent a tot el municipi. Fins i tot podríem dir que tracta de més enllà de l’actual municipi, perquè és un text escrit en 1844 i publicat dos anys més tard. El va escriure el metge de l’Hospitalet, Josep Faura i Canals, i es tracta d’un opuscle titulat Memoria acerca el tifo epidémico observado en el pueblo de Hospitalet (Provincia de Barcelona) Á ultimos del año 1842 y primer semestre de 1843.

                                    

Aquest document té un especial interès per les persones del món de la sanitat. Tanmateix, per aquells/es que no comparteixin aquesta afició o professió, podeu anar directament a les pàgines 7, 8 i 9, on trobareu una petita topografia mèdica de l’Hospitalet.

 

Les topografies mèdiques són un petit gènere de literatura científica que va tenir una certa difusió a Europa des de finals del segle XVIII. El seu objectiu principal era trobar els orígens de les malalties infeccioses. Pasteur i la microbiologia van desvetllar el misteri a finals del XIX; mentrestant, però, els metges i higienistes van atribuir-les a tota mena de fenòmens. Si voleu saber-ne més…

 

http://www.ub.edu/geocrit/sv-58.htm

 

Sabem que Faura va escriure més obres. És un personatge del que valdria la pena fer una recerca més profunda.

 

http://hicido.uv.es/imv/Memorias/Memoria_5.html

 

Bé, us deixem amb aquest viatge a l’Hospitalet de la dècada del 1840 i a la pràctica de la medicina que es feia en aquells anys, que ben mirat, feia més nosa que servei.

 

http://books.google.es/books?id=DDs0RmTZXXEC&pg=PP2&dq=jose+faura&hl=es&sa=X&ei=eNuDUt7GC5HJswaWmIGIDQ&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=jose%20faura&f=false