PAS INFERIOR DE LA CARRETERA DE SANTA EULÀLIA (III)

COMPANYIA DELS FERROCARRILS DE VALLS A VILANOVA I BARCELONA

Fins a l’arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú, les difícils condicions de transport d’aquesta vila costanera provocaven un augment de les despeses dels productes que s’hi elaboraven i un encariment dels que arribaven. Els camins veïnals eren intransitables, només hi havia un servei de carros i diligències que viatjaven diàriament a Vilafranca del Penedès (calien vuit o nou hores per recórrer els 17 km que separen les dues poblacions) i les condicions del viatge eren pèssimes i perilloses.

La qüestió ferroviària havia estat un dels problemes més greus de Vilanova a mitjans del segle XIX. La decisió que la sortida sud de Barcelona es realitzés a través de la línia ferroviària de Martorell suposava que les poblacions del litoral quedaven incomunicades.

Ferroviaris i locomotora "Carolina" de fabricació americana adquirida pel Sr. Gumà

L’arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú el 1881 a través de la línia costanera va suposar una autèntica revolució, que va transformar les activitats econòmiques i la trama urbana, i va obrir la població a l’exterior. La situació d’aquesta zona, aïllada per la barrera orogràfica del Garraf, dificultava les seves relacions per terra. La infraestructura ferroviària uniria Vilanova amb Barcelona i acceleraria el desenvolupament industrial de la vila.

Locomotora Gumà i tren inaugural

La situació d’aïllament de Vilanova va impulsar la burgesia a estudiar noves rutes. Francesc Gumà i Ferran, fill d’un conegut industrial de Vilanova, va posar tot el seu esforç a aconseguir un traçat ferroviari que connectés la seva localitat amb la resta de la xarxa. Quan va tornar de Cuba ­–on s’havia dedicat a les activitats comercials– va invertir bona part del capital propi a la millora de la seva ciutat.

 

Arribada triomfal del tren inaugural a Vilanova

El ferrocarril de Vilanova i la Geltrú va lligat estretament al nom de l’empresari vilanoví Francesc Gumà i Ferran. Gumà un "americano" que tornà de Cuba amb una gran fortuna -després d’una estada als Estats Units-, tenia en ment connectar Barcelona amb Vilanova i la Geltrú per la costa mitjançant ferrocarril.

Benedicció de la línia a l'andana de l'estació de Vilanova

L’any 1877 va arribar l’anhelada concessió de la llicència de construcció de la línia entre Vilanova i Barcelona, sense cap mena de subvenció ni ajut estatal, característica distintiva de la xarxa a Catalunya i sense precedent a la Europa continental. Això l'obligà a buscar amb cos i ànima finançament, a part de deixar-hi una part de la seva fortuna. La implantació del ferrocarril va ser possible gràcies a l’obstinació de Gumà, que, com hem dit, va recórrer al seu patrimoni, a la subscripció pública i als seus contactes a Cuba per aconseguir el capital necessari entre altres "americanos".



Medalla commemorativa

Finalment, un any després, el 1878, es va fundar la societat Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB) amb el vilanoví Gumà -veritable impulsor i home capdal en la concepció del projecte i l’execució de les obres d’infraestructura- de director gerent.



Locomotora a vapor MZA-31, serie MZA 29-32. Ex Compañía del F.C. Valls a Vilanova i Barcelona nº 51-54. Construida per Roger & Machines Works [Paterson, New Jersey, SUA] l'any 1884. Foto: Estació de Blanes (Catalunya, España), 1898. Cartulina de Eurofer, Amics del Ferrocarril, Barcelona, N.º 4024.

El 28 de desembre de 1881 el tren va arribar a Vilanova, inaugurant-se el servei de ferrocarril entre Barcelona i Vilanova i la Geltrú, amb gran solemnitat i amb l'anunci que s'allargaria la línia fins a Madrid fent-la directa, passant per Reus, Móra la Nova i Casp.

Per fer aquesta nova línia crearen la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona cedint-li la concessió. Inmediatament després sol.licità la concesió de ferrocarril directe de Madrid a Barcelona i després d’estudir-ne el cost va preferir desviar-se a Saragossa (la línia original no hi passava) aprofitant que va comprar el ferrocarril de Saragossa a la Val de Zafan (en aquells anys en construcció) i així reduir la linia a construir desde Roda de Barà a la Puebla de Hijar (estació on el Val de Zafàn es desviava cap a Alcañiz). Succeí que l’economia de l’empresa VVB no podia afrontar la nova construcció i així va ser venuda la concessió a la companyia TBF (Tarragona Barcelona França) qui el 1882 va absorvir la VVB.

Les expectatives generades van impulsar la construcció d’un ferrocarril original i ambiciós. Els anys de retard respecte a la resta de traçats li permetien triar les condicions més avantatjoses. A Vilanova i la Geltrú es va reservar una gran extensió de terreny entre el barri marítim i el centre per edificar-hi l’estació, els molls, les vies i les naus per al material (on avui hi ha el Museu). L’objectiu marcat per la Companyia no era únicament construir una estació de primera categoria, sinó que anava acompanyat de la creació d’un ampli complex de tallers, un dipòsit de locomotores, una àrea de càrrega i recollida de mercaderies, etc.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

PAS INFERIOR DE LA CARRETERA DE SANTA EULÀLIA (II)

L'any 1851 es va posar en servei el ferrocarril de Madrid a Aranjuez, al que seguirien el de Langreo i el del Grao de València. A Catalunya, a partir del 1854, es comença a configurar el que seria la actual xarxa ferroviària catalana.

El ferrocarril de Barcelona a Granollers es va inaugurar el 23 de juliol del 1854 i amb la seva fusió amb el de Mataró va arribar a la frontera amb França per Port-Bou el 1878.

 El 14 de novembre de l'any 1854 es va inaugurar el primer tram de la línia de ferrocarril que enllaçava les estacions de Barcelona i Molins de Rei. La posada en funcionament de la seva continuació cap a Martorell i Tarragona, es convertiria en l’enllaç de Barcelona amb València.
El 1855 es va inaugurar el tram ferroviari entre Montcada i Sabadell de la línia que uniria Barcelona amb Saragossa.
El 28 de desembre de 1881 es procederia a inaugurar la línia del ferrocarril de Vilanova i Valls.

En aquesta ressenya només ens ocuparem de explicar abastament els detalls de les línies de Molins-Martorell i la de Vilanova-Valls que foren les primeres en passar pel territori de la ciutat de l'Hospitalet.

El ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei-Martorell  

Els orígens de la línea de Molins i Martorell están vinculats a la figura de l'enginyer Michael de Bergue, d'origen anglés i afincat a Barcelona, el qual havía obtingut al 1850 la concessió provisional per a la construcció de la línia entre les poblacions de Barcelona i Molins de Rei. Les intencions de l'anglés sembla ser que eren especulatives, doncs la concessió li aseguraba el control de l'única vía disponible de fàcil sortida de la ciutat de Barcelona que restava, donat que per la costa nord ja estava construída (línia de Mataró), així com la que enllaçava las poblaciones de l'interior a través de Montcada (línia de Granollers).

 

L'única alternativa possible era, per tant, la del sud-est seguint la línia de la costa, però en aquell moment semblava inviable, doncs exigiría perforar el massis del Garraf, la qual cosa dificultava finançerament la localització d'un inversor dispossat a assumir costes d'aital magnitud. De fet, s'hauria d'esperar fins el 1881 per a veure inaugurada la línia entre Barcelona i Vilanova.

Al 1851, de Bergue solicitava i aconseguía la concessió provisional de la perllongació de la línia fins a Martorell, que la Reial Ordre del 14 de setembre del 1852 donava per definitiva i executoria, declarant l'obra d'utilitat pública. En ella quedava estipulada l'obligatorietat de la prolongació de la línia fins al parador denominat del Puntarró, on debería ubicar-se l'estació, en lloc de finalitzar a prop de l'anomenat Pont del Diable.

A més, l'amplada de vía deuría oscilar entre 1,44 i 1,45 metres, prescripció que sería impugnada rápidament per la sociedad constituida, doncs no volia utilitzar un'amplada diferent al de les altres dues línias ja construidas.

Martorell era una ciutat próspera, amb una incipient industria tèxtil i situada a una important cruilla de camins.La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de Novembre de 1854 posà en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. La seva estació terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat, i un lloc tant cèntric atreia l'atenció dels curiosos que observaven com arribaven i marxaven els trens.

Al començament comunicava les estacions de Barcelona, Sants, Bordeta, Hospitalet, Cornellà, San Felío de Llobregat i Molins de Rey, segons els noms que adoptaren les parades. L'any 1855 es va afegir una segona via a la línia, amb el que es va convertir en la primera del pais amb doble recorregut.

Aquesta característica i el fet de comptar anb estación i ponts d'estíl anglés va fer que fos considerada com a “la línea más innovadora construida en España hasta el momento”. Quan l'empresa fou autoritzada a continuar fins a Martorell, la companyia passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell.

El ferrocarril arribà a Martorell l'any 1859 i no va tenir aturador a Sant Joan Despí fins 1891. Finalment, quan al 1861 obtengué la concessió fins a Tarragona des de Martorell, passà a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.

La construcció de la línia no fou fàcil i va estar plena d'obstacles. De primer es va optar per l'ample de vía internacional, però finalment es va triar l'ibéric per la temença a quedar-se aillats. La línia es va obrir el 8 de novembre del 1854, sense celebracions.

Tot just a l'endinsar-se el nou ferrocarril a l'Hospitalet -no més traspassada la Riera Blanca-,  seguint la traça de la carretera provincial de Barcelona a Santa Creu de Calafell, la via es va haver d'assentar sobre un desmunt o rebaix que va caldre fer al vessant del turó de la Torrassa, al costat del Canal de l'Infanta, provocant un tall que significà la separació física, encara incipient, del dos costats (un a cada banda dels riels) del mateix barri de Provençana. Aixó passa també a la resta del trajecte de la línia al seu pas per tot el terme municipal.

Estació de L'Hospitalet

0000000000000000000000000000000000000000000000000000

ORÍGENS: UNA EXPOSICIÓ A PROVENÇANA

CINC FITES EN L'EVOLUCIÓ HUMANA

El dia d'ahir, divendres, 28 de gener del 2011, a les 13.00 h, es va procedir a l'inauguració de l'esposición "Orígens, cinc fites en l'evolució humana", produïda per la Fundació La Caixa i patrocinada per l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Aquesta magnífica mostra, presenta diferents etapes de l’evolució dels homínids, el seu orígen i la seva transcendència. Ocupa una superficie de 400 m2 i conté presentacions espectaculars, reproduccions d’homínids a mida natural i molta informació. Es pot visitar de forma gratuïta, i estarà a la plaça de Francesc Macià, des del 28 de gener fins al 2 de març de 2011.

En aquesta exposició es pretén explicar l’estat actual d’aquest complicat panorama, així com recrear a través d’escultures i escenografies alguns episodis de l’evolució humana. Aquests cinc moments o fites en la història de la nostra existència són els que articulen els diferents àmbits de l’exposició.

L'aventura humana, des de l'aparició de l'home a la Terra, és efímera si la comparem amb els 4.600 milions d'anys d'existència de la Terra i, fins i tot, amb els 65 milions d'anys que han transcorregut des de l'aparició dels primats. Les investigacions científiques han anat aclarint el misteri dels nostres orígens.

L'evolució humana apareix com un procés llarg i complex amb més de quinze espècies i moltes branques sense descendència. A l'exposició "Orígens. Cinc fites de l'evolució humana" es vol explicar l'estat actual d'aquest intricat panorama, així com recrear, mitjançant escultures i escenografies, alguns episodis de l'evolució humana. Aquests 5 moments o fites en la història de la nostra existència són els que articulen els diferents àmbits de l'exposició.

En el nostre viatge al passat, que va començar fa 4 milions d'anys amb els primers homínids bípedes, assistirem a la creació de les primeres eines de pedra fa 2,5 milions d'anys, a la conquesta del foc fa uns 400.000 anys, a la consciència sobre la pròpia existència i els primers enterraments fa 120.000 anys, i a l'eclosió de l'art fa només uns 35.000 anys.
Un recorregut per milions d'anys d'evolució amb el qual el visitant se sentirà identificat.

.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

DADES DE L'EXPOSICIÓ

Plaça de Francesc Macià
L'Hospitalet de Llobregat
Del 28 de gener al 2 de març
Lloc: Carpa instal·lada a la plaça Fancesc Macià.
Inauguració : divendres, 28 de gener , a les 13.00 h
Del 28 de gener al 2 de març de 2011.
Data inici: 28/01/2011
Data fi: 02/03/2011
Duració aprox.: 1 hora . 
Horari:
De dimarts a divendres de 12 a 14 h i de 17 a 21 h
Dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 h i de 17 a 21
Dilluns no festius, tancat.
Tipus d'entrada: Lliure i gratuïta.
Organitzadors: Fundació "la Caixa"
Punts d'inscripció/venda i Visites escolars: cita prèvia al telèfon 902 906 666
Visites escolars: cita prèvia al telèfon 902 906 666
Visites guiades: dissabtes, diumenges i festius a les 12 i a les 18 h.
=========================================================
CONEXIONS:

Obra Social Fundació "La Caixa"

http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/exposiciones/origenes_ca.html

Fulletó de l'exposició (PDF, 778 Kb)
http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/65883d217ac46210VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/ca/Origenes_ca.pdf

Dossier de l'esposició (PDF, 2,21Mb)
http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/65883d217ac46210VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/ca/dosier_origenes_es.pdf
;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;

PAS INFERIOR DE LA CARRETERA DE SANTA EULÀLIA (I)

ELS PRIMERS FERROCARRILS CATALANS

Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a mitjans el segle XIX. Els veritables protagonistes dels ferrocarrils de via ampla a Catalunya són noms concrets i les companyies privades que els construïren. Podem trobar noms propis com: Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), a la línia de Barcelona-Mataró; Fèlix Macià i Bonaplata (1831–1892) a la línia Granollers-Sant Joan; Francesc Gumà i Ferran (1833-1912), a la línia  Valls-Vilanova-Barcelona o l'enginyer Michael de Bergue (d'origen anglés i veí de Barcelona) a la línia de Molins i Martorell que hagueren de fer esforços titànics, a banda de gastar gran part de les seves fortunes, per aconseguir veure construïts els seus somiats ferrocarrils. 

MIQUEL BIADA I BUNYOL

Fem una mica de història. Som a la primera meitat del segle XIX. La figura del ferrocarril -ultra de ser reconegut com a una eina portadora de desenvolupament i riquesa-, comença a ser el símbol i el motor de l'idea de l'innovació técnica en el camp del transport terrestre sorgida de les tecnologies de la primera revolució industrial, i a representar el principal paradigma de materialització del progrés de la societat.

IMPULSORS DEL TREN DE MATARÓ (1848)

El primer servei de ferrocarril del món ho había aconseguit Anglaterra al 1825. Després li siguiren Estats Units, França, Alemanya, Bélgica i Rusia. Espanya es convertiría en el seté país del món en posseir aquest mitjà de transport, ja que el primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol quedaria inaugurat oficialmente a l'illa de Cuba (aleshores colònia espanyola) el diumenge 19 de novembre de 1837, amb la línia que anava des de La Habana fins a les localitats de San Felipe i Santiago de Bejucal i Güines.

Allà hi era llavors en Miquel Biada, un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit, i fou un dels convidats a la inauguració. Veient els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar la seva vila natal (Mataró) amb Barcelona. Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire interès veient-se obligat a recórrer al estranger per obtenir el finançament necessari. A Londres es reuní amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. Roca li encantà el projecte i usà els seus contactes per trobar el finançament. El 1843 quan ja tenien el projecte encarrilat demanaren la concessió del ferrocarril al govern, la qual els hi fou concedida el 13 d'agost de 1843.

Després de què Biada hagués de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es constituí la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona. Finalment el primer ferrocarril de la Península Ibèrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectació. Lamentablement Biada no va poder veure complert el seu somni, ja que morí uns mesos abans.

FÈLIX MACIÀ I BONAPLATA  -  FRANCESC GUMÀ I FERRAN

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&