DIADA DE SANTA EULÀLIA 2015

ELS DOCUMENTS DEL CELH. DESEMBRE 2014

El document de desembre de 2014 és un fragment d’El Llibre Blanc de l’Ensenyament a l’’Hospitalet que va escriure en Jaume Botey i que fou editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet l’any 1984.

Jaume Botey, un dels fundadors del Centre d’Estudis i membre de la junta directiva actual, havia estat regidor d’Ensenyament en el primer ajuntament democràtic, entre els anys 1979 i 1983. Procedia del moviment veïnal de Can Serra i era professor en l’Institut Torras i Bàges quan fou inclòs en la llista electoral del PSUC.

El Llibre Blanc… era un exemple d’això que ara anomenaríem “transparència”. Un informe on es detallava quina era la situació escolar de la ciutat, amb els detalls de les aules, alumnat, inversions, dades de fracàs escolar, etc.

Les pàgines que reproduïm són les referents a les escoles d’EGB de Santa Eulàlia que també acollien l’anomenada Preescolar. EGB, pels més joves, volia dir Ensenyament General Bàsic, i es feia entre els 6 i els 14. L’etapa Preescolar anava dels 4 als 6 anys Aleshores l’EGB era l’únic ensenyament obligatori, i, per tant, el que l’Estat havia de garantir. Tanmateix, s’intentava que l’oferta de Preescolar també satisfés la demanda existent.

Ras i curt; la situació que es va trobar l’Ajuntament de 1979 era força deficitària, i la seva millora un dels seus objectius principals.

Com veureu, també hi ha dades demogràfiques molt interessants del barri, com ara una pirámide d’edats que reflecteix l’episodi immigratori recent. Com sempre, esperem que sigui del vostre interés.

ELS DOCUMENTS DEL CELH. NOVEMBRE 2014

El document de noviembre és, com el del mes passat, referent al moviment obrer. Es tracta d’unes memòries que ens ha cedit al Centre d’Estudis la Sra. Marisol Marín, en les que descriu les mobilitzacions obreres en l’empresa INDO entre 1969 i 1972. El primer que caldria aclarir és que INDO era més aviat un grup d’empreses, com les que apareixen al text, MAGSA, SACO o una que portava el nom del grup, INDO.

A la documentació, esmenta un primer intent, fracassat, de mobilització en octubre de 1969. Les accions que van reeixir van començar en 1971, i que van fer vers 1976 i 1977 d’INDO un referent en la lluita obrera, especialmente en relació a la igualació entre homes i dones. La major part de la mà d’obra del grup era femenina, i la consigna “a igual feina, igual salari” va arrelar amb força en la majoria de dones i alguns homes de l’empresa. Malauradament, d’altres homes es situaven en els costats del passadís que hi havia a l’interior de la fàbrica i insultaven i intimidaven a les seves companyes que lluitaven com obreres i com dones.

En concret, el text que reproduïm és la descripció de la primera assemblea que incia el llarg cicle de lluita que culminà amb les sentències de 1977, en les que es confirmava la igualtat entre els gèneres i d’altres conquestes socials. L’espurna que provocà la convocatòria de l’assemblea és la dimissió dels representants dels/les treballadors/es de MAGSA, els anomenats aleshores enllaços sindicals. L’any 1971 es van produir eleccions sindicals i sembla que el procès electoral en aquesta empresa va ser problemàtic. El fet important és que la reacció d’alguns/es treballadors/es és la convocatòria d’una assemblea per escollir unes comissions de representants amb uns mandats, i amb la voluntat de continuar organitzats/des de forma assambleària.

El text és el següent:

“20-9-71 Asamblea en el comedor para tratar de problemas que afectan a los trabajadores. Se reúnen como unos 200, la mayoría de MAGSA, algunos de SACO y una minoría de INDO. MAGSA ante las elecciones se negó a participar y habiendo dimitido los que tenían que continuar, había el problema de quienes serían los que representarían a MAGSA, y como se pondrían en contacto con la empresa para dialogar de los problemas existentes. Se acordó que las cosas se decidieran en asamblea y que allí mismo se nombrara una comisión que representaría a MAGSA ante la empresa. En el transcurso de la asamblea se concretaron los siguientes puntos:

1º Aumento de 500 pts. Igual para todos

2º Jornada laboral de 44 horas sin recuperar

3º Abolir los grupos 4º y 5º estableciendo como mínimo el 6

4º A igualdad de grupo y trabajo, igualdad de salario para hombres y mujeres

5º Revisión del sistema de primas

6º Toamr contacto, por parte de la gente de SACO allí existente, con los jurados y enlaces que les representen para que hagan suyas también estas peticiones, e invitarlos a la asamblea del miércoles, para que estén presentes y expongan su parecer.

La asamblea a pesar de la mucha gente se desarrolla con plena normalidad, pidiendo la palabra y esperando turno para hablar; solo un pequeño incidente entre dos personas que se discutieron por problemas personales, y que la misma gente rechazó. Salieron tres personas para pedir permiso a la empresa para la próxima asamblea, así como seis para confessionar la carta. Al terminar se dejan las sillas donde estaban y se ordena el comedor”

Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

ELS DOCUMENTS DEL CELH. OCTUBRE 2014

El document d’aquest mes és una carta del Governador de la província a l’alcalde de l’Hospitalet que es conserva a l’Arxiu de l’Hospitalet, a la caixa “Correspondència 1854”

El text, és el següent:

"A la mayor urgencia se servirá V. informarme acerca de la conducta y antecedentes de Baudilio Poch vecino de ese pueblo y habitante en la calle de Santa Eulalia, contra quien se sigue causa por la Comisión Militar de esta plaza, como otro de los promovedores del desorden ocurrido en las fábricas España Industrial y de los señores Guell, Ramis y Compañía.

5 de abril de 1854.”

Com es pot veure, es tracta d’una demanda d’informació d’un veí de Santa Eulàlia, detingut i al que se li està aplicant la jurisdicció militar. L’acusació és promoure el “desordre” esdevingut en dues fabriques de Sants, les conegudes com el “Vapor Vell” (Güell, Ramis i Cia, actualment la biblioteca del barri) i el “Vapor Nou” (La España Industrial, actualment un parc).

"VAPOR VELL" (GÜELL, RAMIS I CIA)

"VAPOR NOU" (LA ESPAÑA INDUSTRIAL)

Aquest desordre va ser en realitat una vaga, que es va estendre a finals de març des d’aquestes dues fabriques a totes les del sector tèxtil de gairebé tota Catalunya. Autors com Balcells la qualifiquen de la primera vaga general del ram

http://books.google.es/books?id=Pafdn8G2csMC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=vaga+1854+G%C3%BCell&source=bl&ots=p0BHohizuW&sig=kZhV5BdhmfBD_7YtAIJHpVfa6T8&hl=ca&sa=X&ei=5X8gVPc6s5mxBPnAgKgK&ved=0CDoQ6AEwBA#v=onepage&q=vaga%201854%20G%C3%BCell&f=false (vegeu pàg.42)

Vegeu també la tesi de Joan Fuster   

http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/7474/tjfI.pdf.pdf;jsessionid=6EE26A99C0E3C3E442D0E925AEEB0EDF.tdx2?sequence=1    (pàgines 392- 398)

En resum, Boi Poch, habitant del carrer Santa Eulàlia, fou detingut per promure una vaga obrera a Sants. Recordem que aleshores Santa Eulàlia era un carrer de Sants que havia travessat la frontera amb l’Hospitalet. Els obrers demanaven un increment del sou (o una reducció del tamany de les peces de tela que havien d’entregar), en un context de pujada dels preus, a més de mostrar-se contraris a la introducció d’unes noves màquines, les “selfactines” (derivades de l’anglès self-acting), que com el seu nom indica ja s’ho feien elles soles i necessitaven menys mà d’obra, fent pujar l’atur.

També generava molt malestar la repressió de les primeres associacions obreres i la substitució dels treballadors associats per d’altres que no ho eren. Precisament, la primera vaga obrera de Santa Eulàlia i l’Hospitalet, l’octubre de 1953 fou per aquests motius. Fou el fet que vam tractar en el primer Documents del Celh

 http://www.provenzana.blogspot.com.es/2011/01/els-documents-del-celh.html

Avui hem conegut el nom d’un il·lustre avantpassat del barri, gràcies al qual, i a molts d’altres, avui gaudim d’un cert nivel de benestar. Sabrem conservar-ho?

Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

ELS DOCUMENTS DEL CELH. SETEMBRE 2014

El document de setembre de 2014 és dels primers anys del segle passat, de 1903. Una breu noticia publicada a la premsa, que més aviat es tracta d’un article d’opinió.

La notícia es trova a la página 2 de La Vanguardia del 10 de juliol de 1903 i, com totes les edicions d’aquest diari, la podem consultar en línia:

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1903/07/10/pagina-2/33386805/pdf.html

Hem de recordar dues coses:

- L’any 1897 Barcelona s’havia annexionat alguns dels municipis que la envoltaven, entre els que hi eren Sants i Les Corts. L’any 1903 s’estava gestionant l’annexió d’Horta, que es faria efectiva l’any següent. Sarrià es va mantener independent fins l’any 1921. Per cert, l’any anterior a l’annexió de Sarrià, l’Hospitalet també va patir l’expansionisme barceloní, i va perdre les 900 ha de la Marina que tocaven al mar.

- Per entrar productes en un municipi s’havien de pagar un impostos, els anomenat “consums”, que es feien efectius en unes garites situades en les vies d’accès, anomenades “burots”. Com us podeu imaginar, tothom s’empescava les mil i una per no pagar-los, i fer una mena de contraban, el que a l’article anomena “matute”.

Doncs bé, a l’article hi ha un parell de fets que ens criden l’atenció.

L’annexió de Sants per part de Barcelona, ha generat un gran creixement en el barri conegut com “mitja Galta”, que és Santa Eulàlia. Les raons d’aquesta onada constructiva s’ha de cercar, segons l’articulista a les facilitats que ofereix l’indret per al “matute”. Tanta gent es dedicava a això?

La segona qüestió és la proposta que fa el periodista: posar la nova frontera entre Barcelona i l’Hospitalet des de Can Rigalt i baixant pel Torrent Gornal, és a dir, una ampliació de les annexions que s’estaven fent en aquells moments. El centralisme barceloní només tenia una manera de solucionar els seus problemes.

El document diu:

“La agregación á esta ciudad del término municipal de Horta y de la barriada de Vallcarca, que según dijimos contribuirá a obviar los obstáculos que impedían terminar algunas de las secciones del Acueducto Alto de Moncada situadas en aquél y para cuya construcción habíase de recabar la autorización del ministro de Obras públicas, desde el punto de vista fiscal, que es uno de los que se invocaron en el expediente al efecto instruido, nada resuelve.

Antes por el contrario, si en la actualidad se hace difícil la vigilancia de la línea para impedir el matute, cuando la agregación de San Juan de Horta y Vallcarca sea un hecho, lo será más todavía, debido á la situación topográfica de Sarriá, parte de cuyo término municipal invade los de San Gervasio y Las Corts.

Sin prejuzgar las razones que los vecinos de Sarriá tienen para oponerse á que dicha población sea agregada á Barcelona, es innegable que en tanto que dicha agregación no se efectúe, la vigilancia de aquella parte de la línea fiscal será por demás deficiente y el matute seguirá haciéndose por aquel punto en grande y en pequeña escala.

La prueba más elocuente de lo dicho es el rápido crecimiento de la barriada llamada de «Mitja Galta», situada en el término de Hospitalet y lindante con el de Barcelona, en la cual desde la agregación de Sans y demás pueblos de las afueras, se han edificado unas 60 casas á favor de las facilidades que la situación topográfica de ella ofrece para el matute.

La agregación de Sarriá y la rectificación del término de Hospitalet, tomando de él una faja de unos doscientos á trescientos metros permitiría establecer una línea recta, por el torrente Gornal «Can Rigalt» y «Torre de Marina» hasta el «Coll de Finestrells», que sin  aumentar el personal del resguardo que presta servicio de  vigilancia en aquella parte haría imposible por ella el matute.

Actualmente, y en mayor escala cuando el término de San Juan de Horta forme parte del de Barcelona, Sarria y Hospitalet seguirán siendo dos focos de matute, como lo fue el famoso “Ninot” antes de la agregación de los pueblos de la afueras.”